Souvenir milanès

Argemir González


El meu record de Milà és el d’una ciutat bruta i caòtica però que té un centre històric molt interessant amb el més gran teatre d’òpera del món, l’Scala, i amb les monumentals galeries comercials Vittorio Emanuele. Però el més valuós és la seva catedral, el duomo, d’estil gòtic. Quan fent batxillerat estudiava història de l’art amb un llibre de text amb colors però de poca qualitat, sempre em vaig preguntar com és que sortia una catedral tan lletja com a exemple de gòtic flamíger. Vint-i-cinc anys més tard la vaig contemplar des del mirador sobre l’oficina de turisme de Milà i llavors ho vaig entendre.

Ara, algú ha donat una nova utilitat a la catedral de Milà. Un pertorbat mental ha agredit al president de govern italià, Silvio Berlusconi, amb un souvenir que reproduïa el duomo. La imatge d’un líder polític amb la cara ensagnoda per l’acció d’un incontrolat és impactant i hi ha unanimitat periodística en la condemna dels fets. L’informe mèdic diu que ha perdut dues dents i té fractura de nas.

En la primera etapa de Silvio Berlusconi com a primer ministre també es va vessar sang: el govern italià va reprimir amb duresa els manifestants antiglobalitzadors a Gènova amb el resultat de centenars de ferits i un mort. Se sap quin policia va matar al jove manifestant però no hi va haver condemnats ni empresonats ni tan sols dimissions o demanda de disculpes.

Des que va entrar en política Silvio Berlusconi ha intentat escapolir-se de l’acció de la justícia que el tenia acorralat pels seus múltiples actes de corrupció confirmats en sentències judials fermes i inapel•lables. Des del primer moment ha intentat assassinar la divisió de poders i la democràcia fent lleis específiques per evadir-se de la justíca i beneficiar-se econòmicament.

S’ha pogut demostrar fefaentment que Silvio Berlusconi contractava prostitutes i convidava a joves belleses del món de l’espectacle o que volien entrar en aquest negoci, a la seva villa de Sardenya on dirigents mundials com Putin o l’ex-president de Txèquia assistien a festes privades. A aquest últim, un fotògraf el va retratar nu i en disposició d’ intentar procrear-se en qualsevol moment. A aquests tipus de festes alguns les anomenen orgies.

Fins ara no es coneixia que l’església catòlica, apostòlica i romana hagi condemnant a Silvio Berlusconi per corrupte, per homicida o per adúlter. Que un malalt mental i un souvenir del duomo de Milà hagin servit com a mitjà per fer realitat una demanda universal de justícia que la justícia terrenal no ha estat capaç de concretar, a mi em sembla una imatge molt suggerent. I que cadascú opini el que vulgui.


veure l'article en El bloc de l'Argemir