Egunkaria

Argemir González

Vaig conèixer a Martxelo Otamendi, director d’Egunkaria, fa uns anys en el context d’una moció en contra del tancament del diari que vam aprovar per quasi unanimitat a l’Ajuntament de Blanes. En va semblar un bon tio. Ja sé que això no vol dir res i que darrera d’una cara amable és pot amagar un perillós terrorista però resulta que ara, set anys després del fet insòlit en una democràcia de tancar un mitjà d’expressió, els seus directius han estat absolts i el jutge de l’Audiencia Nacional afirma que aquest va ser un acte de “dubtosa constitucionalitat”.
I és que contra el nacionalisme basc tot si val: tancar diaris; prohibir partits per no comdemnar explícitament la violència d’ETA, és a dir, per un delicte d’opinió; tortures policials, segons els informes anuals d’Amnistia Internacional; prohibicions de consultes populars i un llarg etcètera.
A l’Estat espanyol la democràcia i les llibertats tenen topalls i el nacionalisme independentista en general i el basc en particular és un d’ells. La crítica a la monarquia és un altre juntament amb el seu contrari, el republicanisme. La marginació de les forces d’esquerra una més. I Cuba i Veneçuela i Bolívia i Equador i … No importa que a Hondures es continui matant als demòcrates: els mitjans ho silencien. De res serveix que cada any surti Colòmbia com un dels països on hi ha menys llibertats sindicals i més sindicalistes són assassinats: Falsimèdia ho tergiversarà i presentarà el país com a bastió de la democràcia davant el “dictador” Chávez. Què Joan Carles I s’ha enriquit espectacularment i ningú sap com? Doncs millor no preguntar ni editar sobre el tema…I és que “algú” ha decidit que som com nens i el que no s’ha de saber millor que no es publiqui.

veure l'article a El bloc de l'Argemir