De bojos, impotents, promiscus i homicides
(Autòpsia dels Borbons)

Argemir González


El llibre de Iñaki Errazkin, Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones és un revisió de les debilitats físiques, mentals i ètiques dels Borbons que han regnat sobre Espanya des de 1700 amb dues breus interrupcions de la I República (1973-1974) i la II República (1931-1939) i l'interregne franquisme. L'autor fa un repàs --i una bona repassada , més aviat- a tots els monarques especialment en els aspectes sexuals la qual cosa té la seva lògica ja que el sexe --la reproducció, si és vol- és la principal obligació dels sobirans i la única raó fonamentada que explica per què una mateixa família ha de viure del treball de la resta de la societat.

Felip V era un incontinent sexual i patia un greu trastorn afectiu bipolar. Ferran VI va acabar els seus dies totalment embogit i envoltat literalment dels seus excrements. Carles III amb els seus encerts i errors polítics és l'únic que es salva de la crema borbònica d'Iñaki Errazkin. Carles IV no només no va ser pare de cap dels seus fills sinó que va premiar a Godoy, principal amant de la seva dona, donant-li el poder i tota mena d'honors. Ferran VII va ser un traïdor a la seva família i a la seva pàtria, un immoderat consumidor de carn que el va provocar gota i, a més, patia elefantiasis fàl•lica per paor de les seves quatre dones amb les que no s'aproximava a menys d'un metre sense l'enginy amortidor que es va fer construir. A Isabel II la van casar per motius polítics amb el seu cosí Francisco de Asís de Borbón, reconegut homosexual, però ràpidament va trobar consol amb una llarguíssima llista d'amants coneguts d'amplia extracció social que per això era molt socialista entre els quals polítics, mestres, nobles i militars com el tinent d'enginyers català Enric Puigmoltó i Mayals, pare d'Alfons XII i per tant rebesavi de Joan Carles I. Alfons XII es va casar per amor amb la seva cosina Maria Mercedes en contra de la voluntat de la seva destronada mare però una cosa és l'amor i una altra el sexe, devia pensar el jove rei que tenia debilitat per la faràndula femenina. A Alfons XIII, a part dels seus negocis marroquins defensats amb la sang dels soldats, se'l coneix per ser una gran promotor del cinema espanyol...pornogràfic.

Fins aquí el llibre podria considerar-se de divulgació històrica tan de moda últimament per a diversió d'un ampli ventall de lectors. Però Hasta la coronilla (...)és molt més que això perquè la segona part del llibre el dedica a Joan Carles I i aquí ja no si val badar: "El hecho de autoprologarme responde también a una razón concreta: la de no implicar a colegas y amigos, periodistas y escritores, en una empresa que puede acarrearles represalias, si no judiciales, sí laborales, pues la crisis que nos embarga no es solo econòmica, sino también ètica e ideológica, y hay demasiados editores empeñados en mantener el rancio statu quo actual, obstaculizando cualquier intento de desacralizar a una dinastia restaurada por un sanginario dictador y convertida por arte de birlibirloque político y mediático en paradigma democrático, algo imposible por definición".

En la segona part del llibre, Iñaki Errazkin fa una autòpsia de Joan Carles I: des de la seva vida privada marcada per l'homicidi mai investigat del seu germà Alfonso, el gust per la caça que el porta, per exemple, a matar ossos protegits drogats i les nombroses amants més o menys conegudes fins a l'estudi del seu origen franquista, la no justificada creació de la 112 major fortuna d'Europa des del no res (cal recordar que la família real estava arruïnada en època franquista) o la denúncia sobre el tèrbol paper que va protagonitzar abans, durant i després del cop d'Estat del 23 F. Fa bé l'autor de no voler embolicar els amics en un projecte que s'ha de qualificar objectivament d'arriscat. Les sentències per injúries a la corona contra José Antonio Barroso, l'alcalde d'IU de Puerto Real, o d'independentistes catalans jutgats com a terroristes per l'Audiència Nacional , el processament dels dibuixants del diari Deia, el segrest de la revista El Jueves i un llarg etcètera fan afirmar amb rotunditat que en aquest idealitzat Estat social i democràtic falla alguna cosa més que l'economia .

Fins i tot aconseguir aquest llibre és una petita proesa que no passa per les prestatgeries d'una llibreria normal i corrent sinó per aquest fil prim, ràpid i misteriós que anomenem Internet.


veure l'article en El bloc de l'Argemir